"FA CINC MESOS
Avui fa cinc mesos que ens vas deixar
Fa cinc mesos que no gaudim de la teva presència
Fa cinc mesos que et trobo a faltar
Fa cinc mesos que em vas deixar sol
Anna en la curta relació em vas donar el que ningú
Em vas fer sentir viu com mai
Ens varem estimar
Ens varem donar
En varem fer un de dos
Vares sembrar una llavor que m’ha fet millor
Més afectuós
Més persona
M’has fet conèixer i m’has seguit donant
Pensar en tu és pensar en un abans i un després
Anna vas esser el miracle de la meva vida
Anna he hagut d’aprendre de nou a viure sense tu
Anna des de la teva nova morada enfront del teu mar
Enfront del meu món
Enfront de les nostres vides ens vas deixar plens de tu
Avui et porto dins en un racó del meu cor
Des d’avui et duré per sempre més
Aquells meravellosos mesos van semblar quelcom de meravella
Quelcom que ha tornat a fluir, a germinar
Anna sé que no et tornaré a trobar fins a un futur infinit
Anna encara que no et trobi avui ni demà
Encara que no hi ets et porto amb mi
Anna un dia com avui estàs més present al meu costat
Anna vas marxar i has seguit donant-me afecte
Anna vas marxar i et segueixo tenint al costat
Anna vas marxar però vas esdevenir l’inici d’una nova vida
Anna em vas deixar ple de tu i les teves meravelles
Anna no hi ets però hi ets
Anna vas ser la persona més gran que he conegut
La persona que més m’ha donat
Qui m’ha sembrat la llavor de la vida
Del futur
Del tornar a estimar
Del tornar a ser
Del no rendir-me
Anna seràs tu per sempre amb mi
Anna, la meva estimada i meravellosa Anna
Només tu, només Anna
L’Anna d’ahir
D’avui
I del demà
L’Anna del somriure franc
L’Anna de la mirada
L’Anna del afecte
De la passió
De l’entrega
L’Anna que vaig conèixer"
Entradas
4 comentarios:
Disculpa mi ignorancia Johnny, pero ahora mismo diría que eso es de Serrat.
Sé que probablemente estoy equivocado, pero no sé por qué asocio el escrito a Joan Manuel.
No, no es de Serrat, es de un autor anónimo que destila mucho sentimiento. Aunque no estoy seguro de si ese autor se inspiró en un 3º.
Molt bonic. M'agrada.
Pero cuantas personas como esta pueden quedar por este miserable mundo?
Es un poco triste que cuando escuchamos, leemos u observamos gente como esta nos sorprenda.Deberia ser al contrario.
Lastima.
Pero tienes razon, anima.
La verdad es que el poema no está mal, incluso te llega al corazón. Sin embargo debemos analizarlo desde un punto realista; esta persona vivió los cinco primeros meses con Anna y, no olvidemos que los primeros meses (incluso, a veces, Los primeros años) son casi siempre los mejores. Me gustaría poder leer un poema del mismo autor y sobre el mismo tema si hubiesen podido vivir, al menos, veinte años de relación. En este último caso el escrito sería de premio literario y, por supuesto, habría que levantar un monumento a la persona que lo escribe.
Publicar un comentario